Homenatge a Marta Mata
Agraïments:
Des de que es comença a treballar en aquest homenatge a la Marta Mata, se sabia que ni era el primer ni el darrer que es faria, i així ha estat i segueix sent. Volíem que aquest fos un homenatge obert a tothom per poder ser fidels al seu estil, a la seva manera de ser i de fer.
Certament, l’homenatge del 14 d’abril a la Marta ha donat feina, molta feina, una feina agradable, plàcida, serena; ha estat com si la seva personalitat i, per tant, tot el que podia semblar difícil esdevingués fàcil. Uns, la majoria, han fet una feina anònima, altres hi han tingut visibilitat, però tots hem treballat amb la voluntat compartida que fos una trobada digne, digne de la Marta.
Des de Rosa Sensat, hem d’agrair a tothom la seva col·laboració, conscients que és difícil, per no dir impossible, anomenar una per una totes les persones que han aportat la seva opinió o el seu treball. Ens limitarem aquí a citar aquelles que seria injust no anomenar.
En la comissió de seguiment: Joan Badia, Irene Balaguer, Carme Bosch, Josep Fernàndez, Josep Janer, Anna Mackay, Antoni Martorell, Montserrat Ramos, Dolors Rius, Sira Torrecillas i Joan Triadu.
En la comissió organitzadora: Assumpta Baig, Irene Balaguer, Pilar Benejam, Maria Antònia Canals, Montserrat Casas, Maria Teresa Codina, Jordi Cots, Pere Darder, Antoni Domènech, Joaquim Farré, Josep Fernàndez, Enric Lluch, Pepa Òdena i Montserrat Ramos.
En la coordinació de les publicacions i la mostra: Mercè Comas, Teresa Duran, Joaquim Farré, Pepa Òdena, Montserrat Ramos i Maria Josep Udina.
En la trobada d’homenatge: Els infants i mestres de l’escola La Concepció de Barcelona, Helena Badal, Ferran Batiste, Joan Manuel Serrat, Coral Sant Jordi i totes les companyes i companys dels Moviments de Renovació Pedagògica i de Rosa Sensat que varen fer possible que els més d’un miler d’assistents a la Trobada d’homenatge a la Marta Mata es sentissin acollits.
La generositat ha dominat la dedicació de les persones i institucions, com fa palès el que es recull en aquest llibre, amb una polifonia de veus, d’idees, de camins de reconeixement a la Marta, una dona que ha sembrat tant i en tants camps que en realitat el que aquí es recull és només una primera aproximació al seu llegat a l’educació, a l’escola i a la societat del país i del temps en què va viure.