Una masia del segle XIII situada en el nucli de la població de Saifores és la seu de la Fundació Marta Mata Garriga.

La casa familiar ha sofert diverses renovacions i es conserva totalment moblada i decorada segons les èpoques de les diferents reformes. L’entrada i l’escala ens porten a una gran sala que condueix a les diferents estances: habitació d’Àngels Garriga, habitació dels avis i habitació de convidats. La sala també dóna al menjador, la cuina i a una petita terrassa. Des del menjador s’accedeix a dues habitacions que eren utilitzades per els nenes i el servei de la casa. Totes estan preparades per ser visitades i formen part d’alguna de les activitats que oferim a les escoles.

A partir de 1970 la construcció de l’autopista de Barcelona a Tarragona i de la seva cruïlla cap a Lleida, desfeu totalment la hisenda de cal Mata i la casa de pagès esdevingué obsoleta com a tal. Però escaigué que l’havia heretat Marta Mata, llavors ja treballant a l’Escola de Mestres de Rosa Sensat. Per aquesta raó es començà la transformació de les dependències de la casa, i es continuà any darrera any, amb l’objectiu de que fos útil per a mestres i escoles que volguessin fer activitats.

Renovada el 1915, és en realitat la casa familiar més vella, segles XIII o XIV, sobre construccions antigues.

A la planta baixa hi trobem dos arcs gòtics de pedra picada; l’un comunicava l’entrada amb la Casa Vella i l’altre aguantava la campana de la xemeneia.
El foc a terra era antigament central; l’any 1915 el cos de l’escala el convertí en el que ara és.

La planta baixa tenia a més de l’entrada i del foc a terra, la cuina, el menjador, un forn de pa ja desaparegut i un rebost; comunicava amb l’estable, el celler, el corral. El 1960 s’hi habilità una cambra.

Al primer pis hi ha la sala amb les cambres banda i banda i a la part del darrera es convertiren unes cambretes en vivenda complerta.

A les golfes es feu, l’any 1982, una petita vivenda i una gran sala de treball i arxiu.

El terrat és un excel·lent mirador del Baix Penedès.

Segurament de la mateixa època que la Casa Nova o una mica posterior.

A la planta baixa, on hi ha un tosc arc gòtic, hi havia l’estable dels animals de càrrega: matxo, euga i ruc. Ara hi ha la biblioteca i es conserva la menjadora. Hi havia també des de 1920 un safareig de rentar a l’actual entrada i un gran cassal per avellanes on hi ha els sanitaris.

Al primer pis hi havia una gran sala on es guardaven estris, cordes, etc. I s’assecaven ametlles, olives i hi havia també dues o tres cambres. Tot plegat s’ha distribuït en dormitoris, tot aprofitant l’alçada per fer mitja planta més.

La columna que aguanta la glorieta del pati estava dins d’una paret de la casa vella.

Construït segurament a finals del XVII o principis del XVIII, una mica excavat sota el nivell de terra, amb les quatre parets i una pilastra central que aguantarà les jàsseres de l’embigat del primer pis i de la teulada.

La planta semi excavada era el celler amb quatre rengles de bótes que s’omplien d’un cup de raig, ara convertit en escala i d’un altre cup tot ell excavat dessota l’actual cuina. Aquesta cuina es troba en un mig cos de casa adossat a la Casa Nova i comunicant amb la Vella, on s’hi instal·larà la premsa de vi segurament a finals del XVIII o principis del XIX. Ara aquest conjunt s’ha convertit en gran menjador i cuina.

La primera planta de la Casa Vella era destinada a salador i a diverses cambres on dormien els mossos i les minyones. Ara s’ha habilitat per a dependències de biblioteca.

Construït el 1911, quan la comarca es refeu de la fil·loxera. Era d’una sola alçada i tenia quatre rengleres de bótes, cup, premsa i trepitjadora.

L’any 1977 es partí en dues plantes; la superior s’habilità com a Sala Gran, tot conservant els quatre cavalls que aguanten la teulada.

La planta baixa s’ha distribuït en una entrada gran i tres aules.

Adossada a la Casa Vella hi ha l’anomenada Fàbrica, construïda el 1920 per fer oli del pinyol de raïm o vinassó. En queda només aquest local i la xemeneia. Hi ha també adossada una bassa d’aigua de pluja per regar l’hort de davant de casa.

Són una llarga tira de dependències adossades a la paret nord del pati. S’hi aixoplugaven cabres, porcs, vedells, conills i gallines.

Actualment són dormitoris i sanitaris.

La piscina és construïda el 1971 sobre unes sitges d’un antic dipòsit d’aigües residuals i s’ha renovat el 2016 per complir les normes vigents.

Corral del bestiar adossat a la paret sud del pati i amb entrada per la plaça del reixat on hi ha l’antic corral dels bens, ara magatzem.

A poca distància de Saifores hi ha les runes d’un molí de riera. Es conserva un primer document de 1351 segons el qual la Catedral de Barcelona cedeix el seu ús a Guillem Papiol, avantpassat dels Mata de Saifores.
El nom de Curtó és el d’una peça de terra adossada a les cases de Saifores i pertanyent als Mata, que no sabem si identificar amb el pati de darrera la casa, amb l’hort de davant o amb el que toca l’era de batre i la pallis