Àngels Garriga

St. Vicenç de Calders 1898
Barcelona, 1967

Àngels Garriga nasqué a Sant Vicenç de Calders l’any 1898, filla d’Antoni Garriga i Torrents i de Marta Martín Artigas. Casada amb Josep Mata i Virgili, hereu de Cal Mata de Saifores, tingué quatre fills, Josep, Marta, Maria i Eulàlia. Josep Mata i Virgili morí en accident de treball l’any 1934, a Madrid.

Formada als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya (1920-23), va ser mestra municipal de Barcelona de 1923 a 1931, al Grup Escolar Baixeras, i mestra nacional del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona al Grup Escolar Pere Vila, des de 1931. Extingit aquest organisme el 1939, i separada del seu lloc de treball al llavors anomenat “Grupo Escolar Pedro Vila”, treballà a la “Escuela Unitaria de Niñas” de Gran Via, fins a 1945, any en què quedà paralítica.

Jubilada per malaltia, visqué de 1946 a 1965, amb la seva filla Marta, a la casa pairal heretada del seu marit, Josep Mata i Virgili, de Saifores. Allí va escriure, entre altres, el primer llibre d’aprenentatge de lectura en català després de la guerra, Beceroles (1965), Estels (1967) llibre de lectura escolar on es recull la seva experiència de mestra als G. E. Baixeras i Pere Vila, i Un rètol per a Curtó, on es narra la història de les activitats del infants de Saifores (Curtó al llibre), orientades per la seva filla Marta i inspirades per Àngels Garriga. A partir de la fundació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, Àngels Garriga visqué a Saifores durant els períodes de vacances, i a Tarragona amb el seu fill Josep, o a Barcelona, amb la filla Marta, a Rosa Sensat, on morí l’any 1967.

Una generació que ha fet escola i història

La generació de mestres contemporanis d’Àngels Garriga, formada per unes poques promocions en les primeres dècades del segle XX, és la generació que fa l’Escola Catalana. La formen mestres més coneguts per la seva obra de fundació o direcció, com Manuel Ainaud, Josep Estalella, Angeleta Ferrer, Alexandre Galí, Eladi Homs, Artur Martorell, Rosa Sensat, Pau Vila; altres que podem conèixer gràcies als seus escrits, com Anicet Villar, la mateixa Àngels Garriga, Anna Rubiés, i molts el nom dels quals no coneixem, però que, treballant en aquelles primeres dècades, van fer realitat el primer model d’Escola Catalana als anys trenta, i que per això cal reconèixer com a generació.

Abans d’ells no existia el model d’Escola Catalana. Però quan ells van arribar a la maduresa professional, van fer aquella escola amb les seves mans, la van crear. És cert que un conjunt d’actuacions i de circumstàncies en el país havia afavorit l’Escola Catalana des de fora, però a dins de les aules, fent escola, i fent sortir l’escola al carrer i a la ciutat, van ser ells els alquimistes del canvi de l’Escola Espanyola tradicional, que tenien, a la nova Escola Catalana.

Llibres que va escriure

L’entremaliada del ramat
Il·lustracions: Maria Rius
Barcelona: La Galera, 1964 (La Galera d’or)

El gran viatge de Gotablava i Gotaverda
Il·lustracions: Enrica Casademont
Barcelona: La Galera, 1964 (La Galera d’or)

Edició en castellà:
El gran viaje de Gotazul y Gotaverde
Il·lustracions: Enrica Casademont
Barcelona: La Galera, 1971 (La Galera de oro)

Anem a buscar un gos
Il·lustracions: Fina Rifà
Barcelona: La Galera, 1965 (Desplegavela)

Dijous a Vila
Il·lustracions: Pilarín Bayés
Barcelona: La Galera, 1965 (Desplegavela)

Una excursió accidentada
Il·lustracions: Antoni Bassó
Barcelona: La Galera, 1965 (Desplegavela)

Un rètol per a Curtó
Finalista del Premi Folch i Torres 1966
Il·lustracions: Fina Rifà
Barcelona: La Galera, 1967 (Els grumets de La Galera)

Edició en castellà:
Un indicador para Curtó
Il·lustracions: Fina Rifà
Barcelona: La Galera, 1968 (Los grumetes de La Galera)

Dotze contalles de l’Àvia de Saifores
Il·lustracions: Cesc, Joan d’Ivori, Fina Rifà, Josep i Raimon Obiols
Barcelona: La Galera, 1998

Adaptacions

Diverses contalles de Com explicar contes, de Sara Cone Bryant
El Flautista d’Hamelin (Nadal; 4), p.171-177
Història de Filemon i Baucis (Nadal; 4), p. 221-224
Les oques del Capitoli (Nadal; 4), p. 184-186
Barcelona: Nova Terra, 1963

El gat amb botes, de Charles Perrault
Barcelona: La Galera, 1972 (Teatre, joc d’equip)

El testament del Nasi, de Francesc Eiximenis
Barcelona: La Galera, 1973 (Teatre, joc d’equip)

Edició en castellà:
El testamento del tío Nacho
Barcelona: La Galera, 1993 (Taller de teatro-14)

Llibres d’escola

Clase segunda de párvulos
En: La enseñanza del trabajo manual en el Grupo Baixeras
Barcelona: Baixeras {193-?}, p. 20-23. (Publicaciones Baixeras;1)

Ardilla. Método de lectura 1
Ardilla. Método de lectura 2
Inclouen Guía del maestro
Barcelona: Teide, 1964

Beceroles, comencem a llegir 1
Inclou Guia del mestre
Barcelona: Teide, 1965

Estels, comencem a llegir 2
Barcelona: Teide, 1967
La Generalitat de Catalunya va fer una edició d’Estels l’any del centenari del naixement d’Àngels Garriga, el 1998

Lenguaje
APTO
Barcelona: Teide, 1966

Llibres que s’han escrit sobre Àngels Garriga

Constantí i Mata, Montserrat
Petita història d’Àngels Garriga
Il·lustracions: Pilarín Bayés
Barcelona: Editorial Mediterrània, 1995

Mata i Garriga, Marta
Àngels Garriga, la seva escola, la seva generació de mestres
Saifores: Fundació Àngels Garriga de Mata, 1998

Martí i Ventosa, Maria Dolors
Mata i Garriga, Marta
SAIFORES 1998, Un anys d’aniversaris
Saifores: Comissió de Festes i Fundació Àngels Garriga de Mata, 1998